Després de ser batejat per Joan Baptista quan tenia uns trenta anys –a dalt, en un quadre d'Il Perugino-, Jesús va començar la seva prèdica

En aquest reportatge

• Els anys perduts de Jesús
• Jesús va viatjar a l'Índia?
• Les idees dels essenis
• Jesús i el Buda, històries paral·leles
• Un final heretge

Segons la doctrina cristiana, Jesús va viure entre els tretze i els trenta anys a Natzaret, ajudant en el taller del seu pare. Però hi ha qui també ha volgut trobar altres explicacions en aquests anys 'oblidats' del Nou Testament. Diverses pistes, no concloents, apunten que Jesús hauria rebut la influència de les religions de l'Extrem Orient o que, fins i tot, hauria viatjat a l'Índia.

Divuit anys d'incògnita
Certament, les narracions evangèliques relaten el naixement de Jesús, la visita dels savis de l’Orient que el reconeixen com a “rei dels jueus” i la fugida a Egipte dels seus pares per evitar la fúria homicida d’Herodes. Després hi ha una referència força genèrica que esmenta que, un cop passat el perill, Josep, Maria i el petit Jesús van retornar per viure al poble de Natzaret, a Galilea. I en l’Evangeli de Lluc, hi trobem el relat de la visita de la família a Jerusalem per celebrar la Pasqua, quan Jesús tenia dotze anys. Després d’aquest episodi, hi ha un salt de divuit anys, fins que trobem el protagonista prop de la trentena, quan és batejat per Joan Baptista i comença la seva prèdica.

Si volem mirar d’esbrinar els detalls de la vida del Jesús històric, aquests divuit anys són un misteri dins del misteri. La suposició tradicional, la més extensa entre els teòlegs i els estudiosos del Nou Testament, és la que dóna per fet que Jesús simplement va continuar vivint a Natzaret, ajudant en el taller del seu pare adoptiu, que el relat evangèlic ens descriu fuster (tot i que la traducció més fidel seria “artesà” o “obrer”, sense més detalls). Però, de fet, sobre aquests divuit anys només tenim un breu passatge en el qual Lluc assevera que “Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes”.

Què se'n va fer del Natzaret? 
La narració continua molt més endavant, amb un Jesús ja en plena maduresa vital i espiritual, dedicat en cos i ànima a la tasca de compartir i estendre el seu missatge. Però és prou destacable que aquells amb qui es creua se sorprenen força de la seva figura. Com diu l’Evangeli de Marc, “molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: d’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles de les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria?”. I en un altre moment, els seus deixebles es pregunten: “Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?”.

És clar que per a la doctrina cristiana, la resposta a l’excepcionalitat de Jesús no és cap problema, ja que com a Fill de Déu va venir a establir una nova aliança amb els homes i a redimir-los dels seus pecats a través del seu sacrifici a la creu. Però també hi ha qui, tot cenyint-se al context històric del seu temps, ha volgut donar una altra explicació a la sorpresa que Jesús i la seva prèdica provocaven entre els seus contemporanis. I aquests altres investigadors invoquen una sèrie de pistes que suggereixen la possibilitat que, durant aquells divuit anys “perduts”, Jesús hauria rebut la influència de les religions de l’Extrem Orient, o fins i tot que hauria viatjat a l’Índia, on hauria format les bases de la seva ensenyança.