sapiens.cat

Descobreix la teva història

Portada Sàpiens 123
Sàpiens núm. 123. Novembre 2012
Les quatre cares d'Alfons el Magnànim. Totes les facetes del monarca que va marxar per conquerir el regne de Nàpols i ja no va tornar
Per què passa / Segle XX
El Líban a l'ull de l'huracà
L'actual perill de contagi de la guerra civil siriana torna a posar en risc la fràgil pau assolida al país
La crida que va fer el papa Benet XVI, durant la seva visita recent a Beirut, per tal d'aturar la venda d'armes a Síria posa de manifest la precària situació d'un país amenaçat per la proximitat de la guerra civil del seu veí. Per entendre la tensa situació en què es viu al Líban, hem de fer un repàs de la seva relació amb els països veïns, especialment Síria i Israel, que a la segona meitat del segle XX han intentat subordinar el Líban als seus interessos.
José Manuel Rúa (text)
Entrevista / Segle XXI
''És més car reproduir un quadre d'un arxiu públic català que 'La Gioconda'''
El periodista és tot un expert combinant la història amb la ràdio i la televisió. Amb ell parlem dels reptes i les oportunitats d'aquest gènere que es troba en plena efervescència.
Sònia Casas (text)
Reportatges / Història medieval
Les quatre cares d'Alfons el Magnànim
Segon monarca de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó, conegut com 'el Magnànim', a Alfons IV sempre se li ha retret el seu absentisme del país. Certament, en va marxar el 1432, obsessionat amb la conquesta de Nàpols, i ja no hi va tornar mai més. Per als catalans ha estat el sobirà que va iniciar el declivi dels regnes per la seva manca d'atenció en els afers interns, mentre que des d'Itàlia n'han enaltit la segona meitat de la seva vida, la del rei conqueridor i el polític mediterrani amb una fastuosa cort humanista; i, encara, des de Castella, la seva terra natal, se l'ha vist com l'infant d'Aragó immiscit en guerres civils pel control d'una corona que no li pertocava. Una aproximació justa a la seva figura, per tant, requereix tenir en compte les tres perspectives des de les quals se l'ha jutat, i reservar un darrer capítol per a la seva aportació fonamental al Renaixement.
Arnau Cònsul (text), Jaume Sobrequés (assessorament)
Reportatges / Segle XIX
El pastís africà
La desenfrenada cursa de les potències europees per repartir-se el continent
Sempre es diu que les fronteres africanes es van establir a la conferència de Berlín de 1884-85. Però, en realitat, aquella cimera no va ser el final de cap partida, sinó el seu inici, el lloc on es van decidir les regles del joc. Només 15 anys després, aquell continent del qual a Europa no se'n sabia pràcticament res, va quedar esquarterat en mans estrangeres.
Sònia Casas Codinach (text), Josep Sánchez Cervelló (assessorament)
Reportatges / Història antiga
Els anys perduts de Jesús
Repassem les teories que especulen sobre el viatge a l'Orient del Natzaré
Segons la doctrina cristina, Jesús va viure entre els 13 i els 30 anys a Natzaret, ajudant en el taller del seu pare. Però hi ha qui també ha volgut trobar altres explicacions en aquests anys oblidats del Nou Testament. Diverses pistes, no concloents, apunten que Jesús hauria rebut la influència de les religions de l'Extrem Orient o que, fins i tot, hauria viatjat a l'Índia.
Àlex Novials (text)
reportatges / Segle XX
Que no m'operi el marquès de Villaverde
La meteòrica i catastròfica carrera del gendre de Franco com a cirurgià
Cristóbal Martínez Bordiu, més conegut com el marquès de Villaverde, va obtenir poder i patrimoni en convertir-se en el gendre de Franco. Llicenciat en medicina, va voler fer història i va practicar el primer trasplantament de cor a l'Estat espanyol. L'operació va ser un fracàs. No seria l'única taca al seu expedient. Anys més tard el van expulsar de l'Hospital Ramón y Cajal i el van esquitxar els escàndols financers. El 'Yernísimo', però, va ser intocable durant la dictadura i la democràcia.
Sílvia Marimon (text), Andreu Mayayo (assessorament)
Reportatges / Hisòria moderna
Muralles contra els francesos
El castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa més gran d'Europa
Aquesta ciutadella militar, de 32 hectàrees i capacitat per a quatre mil homes, està considerada tot un model pel que fa a l'enginyeria militar. Ideada per resistir els atacs d'acord amb els avenços tecnològics de l'edat moderna, en el segle XX el baluard va esdevenir des d'una presó fins a un improvisat Congrés dels Diputats en el darrer ple de la República. I tot plegat, amb els seus impressionants murs, sempre intactes.
Agnès Rotger (text), Joan Manuel Alfaro (assessorament)
Reportatges / Segle XIX
Quan l'Ebre treia fum
L'últim gran projecte de canalització de l'Ebre
A mitjan segle XIX, els avenços tècnics van fer possible transitar amb vaixell de vapor pel riu més cabalós de la Península. Així, el desig de convertir l'Ebre navegable en una gran artèria comercial va començar a fer-se realitat. El projecte, però, va arribar tard i va estar ple d'entrebancs.
Oriol Gracià (text), Xavier Ribas (assessorament)
Escapades / Història moderna
El balcó de Catalunya
Santa Maria de Queralt, Berga (Berguedà)
Noemí Aznar (text)
Escapades / Història medieval
Pagesos contra senyors
El castell de Calonge (Baix Empordà)
Noemí Aznar (text)
Escapades / Segle XIX
Modernisme valencià
L'asil d'ancians de Sueca, a la Ribera Baixa
Laura Ballart (text)
Escapades / Segle XX
Sota l'empara de la plaça
El refugi antiaeri de Font Gran, a Benissanet (Ribera d'Ebre)
Laura Ballart (text)
Escapades / Història antiga
Residència rústica romana
La Vil·la Romana d'Albesa (Noguera)
Noemí Aznar (text)
Un cap de setmana a... / Segle XIX
Modernisme entre volcans
Resseguim l'empremta dels grans arquitectes a l'Olot de fa cent anys
Cercador Index Històric
El número de febrer arriba amb un nou disseny i amb el DVD del documental '1-O'
La dona nua acompanyada de bohemis va incomodar un públic acostumat als paisatges i a escenes religioses o bèl·liques
El Museu de Cultures del Món s'endinsa en les dures condicions de vida a la colònia militar que va tenir Espanya al Marroc
SÀPIENS i Cementiris de Barcelona us conviden a la projecció del documental sobre un periodista excepcional
Publiquem al web documents que descriuen el calc franquista de l'aparell repressiu nazi
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació