'La matança dels innocents', de Domenico Ghirlandaio

En aquest reportatge

• Herodes, innocent?
• La difícil arribada al poder
• Inici del regnat i primera massacre
• De governador a 'Rei dels Jueus'
• August: "A casa d’Herodes, millor ser un porc que un fill"

Herodes el Gran va morir l’any 4aC. Així doncs, el qui s’anomenava “Rei dels Jueus” ha passat a la història per l'única matança d’innocents que mai no va perpetrar. Però el fet que la Bíblia el triés per encarnar el paper de malvat no és ben bé una casualitat. En el veritable Herodes hi van confluir un hàbil estratega polític, un pare cruel i desconfiat i i un líder menystingut per un poble que es va convertir en més d’una ocasió en el blanc de les seves frustracions i ires. El rei que havia de perseguir Jesús i matar brutalment tots els nens no podia ser, doncs, cap altre.

“Veient-se enganyat pels tres reis mags, el rei Herodes es va enfurismar i va fer matar a Betlem tots els nens que tinguessin menys de dos anys”. Poc podia imaginar-se Herodes que aquest passatge de l’Evangeli de Mateu el faria passar a la posteritat. Tanmateix, el fet que se li atribuís a ell la matança dels Sants Innocents no és ben bé una casualitat. L’única crònica que ens han arribat sobre la peculiar manera de fer i de ser d’Herodes és l’escrita per l’historiador jueu Flavi Josep, que, com tots els hebreus, detestava l’home que l’imperi Romà els havia imposat com a rei. En una narració implacable, Flavi Josep es recrea en els episodis en què pot mostrar un Herodes amb les mans perpètuament tacades de sang.

No podia ser de cap altra manera. Els dies del rei Herodes comencen amb dos complots i dos assassinats. Un a Roma, l’any 44 aC, quan Juli Cèsar va ser apunyalat i un altre a Jerusalem, un any més tard, quan el pare d’Herodes i governador d’Israel va morir emmetzinat pels partidaris d’Antígon, un personatge que aviat tindria un enorme suport popular. Herodes, en canvi, s’havia guanyat a pols l’odi del poble com a representant del seu pare a Galilea, on havia esclafat brutalment una revolta. En aquella ocasió, les autoritats romanes l’havien protegit de les denúncies del Sanedrí per aquella matança. Però llavors era diferent. Herodes sabia que no podia esperar res de Roma en aquell moment de desconcert posterior a la desaparició de Juli Cèsar.

Un cop mort el pare d’Herodes, Antígon tenia, doncs, les de guanyar. A diferència d’Herodes, un idumeu de sang àrab, Antígon pertanyia a la família dels asmoneus, jueus de pura sang. Als ulls del poble, els asmoneus eren els reis legítims d’Israel, tal com sempre havia estat des de la revolta de l’any 164 aC i fins la funesta entrada d’Israel a l’imperi Romà. Diem funesta perquè els hebreus tenien la sensació que Roma era una xacra que no els aportava res de bo. Al contrari. Els amos de l’Imperi no solament ignoraven i traïen la llei de la Torà, sinó que també es dedicaven a esprémer-los a base d’impostos.