Dedicat als orígens de la humanitat i la seva primera evolució. L’aparició dels primers Homo a l’Àfrica i la seva extensió pel planeta. Les diverses espècies i els seus hàbitats, amb especial atenció als neandertals que van colonitzar Europa i a l’aparició dels Homo sapiens. El pas de caçadors recol·lectors a pagesos va ser la primera gran revolució de la història.

Data d'arribada a quiosc: 29-30 d'agost.

Sis mil anys abans de Crist, les societats neolítiques estaven en el seu zenit, i en menys d’un mil·lenni apareixen els primers grans imperis de la humanitat entorn de l’Eufrates i el Tigris. Després, la construcció del món egipci suposaria una primera fita en l’evolució de la humanitat.

Data d'arribada a quiosc: 13-14 de juny.

L’aparició de formes d’imperis a la Xina i Amèrica i les cultures africanes obliguen a reflexionar sobre els elements comuns de la cultura i la importància de l’impacte ambiental en la seva configuració. Com en el cas de l’Orient Mitjà, es centralitza el poder i s’aconsegueixen altes cotes d’evolució cultural i social.

Data d'arribada a quiosc: 4-5 de juliol.

Grècia va esdevenir l’escenari de la civilització que més va influir en l’evolució occidental, tot i que no es pot considerar pròpiament europea. Des de les monarquies arcaiques fins a la invenció de la polis i la democràcia, va oferir al món les idees sobre el compromís col·lectiu, l’optimisme antropològic i històric i la recerca del coneixement. Finalment, la seva aparent destrucció per la irrupció d’un imperi militar com el d’Alexandre va servir per expandir-la per tot el món antic.

Data d'arribada a quiosc: 9-10 de maig.

Una petita ciutat del Laci, Roma, va començar com una monarquia del món etrusc, es va convertir en república i va aixecar un nou poder polític i militar que va derrotar i absorbir tots els seus adversaris. Un imperi convertit en referència per a tots els imperis posteriors. L’aparició del cristianisme i les anomenades ‘invasions bàrbares’ el van transformar i, poc després, el van fer desaparèixer.

Data d'arribada a quiosc: 30-31 de maig.

Tot i la caiguda de l’imperi Romà, els imperis van continuar dominant el món. L’imperi Bizantí, com a hereu del Romà, va aguantar mil anys més dominant bona part de l’Europa Oriental i l’Orient Mitjà, resistint l’aparició d’un emergent imperi de base religiosa: el musulmà. I mentre a l’altre extrem del món conegut la Xina es reconstituïa, Genguis Khan estenia el món mongol fins pràcticament absorbir tots els imperis precedents.

Data d'arribada a quiosc: 25-26 de juliol.

Àfrica va continuar creixent malgrat la decadència egípcia i romana. Va haver-hi un fort increment de població per sota del Sàhara que va animar el comerç i la construcció de nous estats. Algunes monarquies es van cristianitzar i la irrupció de l’islam des del segle VIII va afavorir encara més els vincles d’Àfrica amb Europa i Àsia en una era de prosperitat que s’allargaria fins al segle XVI.

A Mesoamèrica es van anar succeint períodes d’esplendor, com el de Teotihuacán, amb d’altres de decadència. En l’àrea andina, després de l’esplendor chimú va aparèixer l’hegemonia inca, que es va aprofitar de les estructures anteriors.

Data d'arribada a quiosc: 18 i 19 de juliol.

L’imperi de Carlemany va estendre unes formes religioses i culturals per tot l’Occident europeu. Malgrat les amenaces exteriors de víkings i musulmans, el feudalisme europeu es va anar consolidant i, amb l’impuls religiós de l’Església, al segle XI els europeus ja es llançaven a les croades en el seu primer moviment expansiu. Només l’arribada de la pesta i la crisi del segle XIV van interrompre, temporalment, el seu dinamisme.

Data d'arribada a quiosc: 6-7 de juny.

La crisi material i espiritual que va passar Europa al segle XIV va donar pas a una nova forma de veure el món: el Renaixement. El pensament, la política i l’economia es van reorganitzar. Les ciutats van guanyar protagonisme econòmic i cultural i van aparèixer les grans monarquies dinàstiques de finals del segle XV que culminaran amb l’hegemonia hispànica en temps de Carles V i Felip II.

Data d'arribada a quiosc: 11-12 de juliol.

Els canvis tecnològics de la navegació van portar a la descoberta i la conquesta d’Amèrica. Portuguesos i castellans van ser els primers a construir els seus imperis, que després van ser avançats pels d’Anglaterra i Holanda. Però la prosperitat europea tenia una altra cara: l’explotació dels altres continents i la generalització de l’esclavisme.

Data d'arribada a quiosc: 16-17 de maig.

L’absolutisme es va materialitzar amb Lluís XIV i el palau de Versalles, envejat i imitat per la resta de països europeus, però ja s’intuïen noves realitats. Per l’est s’albirava Rússia com una nova gran potència en trànsit cap a l’europeïtzació que volia el tsar Pere el Gran; la Revolució Anglesa oferia una alternativa parlamentària a l’absolutisme continental, que també seria qüestionat per la Il·lustració, i el 1776 la Revolució Americana avançava un canvi dramàtic.

Data d'arribada a quiosc: 22-23 d'agost.

La confluència de les noves idees de filòsofs com Rousseau o Montesquieu amb la ruïna econòmica de les monarquies absolutes va posar fi a l’Antic Règim amb un llarg cicle de guerres –amb Napoleó com a protagonista destacat– i revolucions que es va perllongar fins al 1830, en què el vell ordre es resistia a caure i al nou li costava alçar-se.

Data d'arribada a quiosc: 25-26 d'abril.

Les nacions van esdevenir els nous subjectes de la història. Lligades a l’extensió de la llibertat i la democràcia, països com Polònia reivindicaran la seva llibertat, i d’altres com Itàlia i Alemanya assoliran la seva unitat i independència. I si Europa canviava per dins, també feia canviar el món amb el domini dels altres continents. Antics imperis com la Xina van haver de suportar les humiliacions de la supèrbia europea; d’altres, com el Japó, van fer la seva pròpia revolució interna per plantar cara, i Àfrica va ser repartida entre les potències europees. Més enllà, els Estats Units començaven a aparèixer com a potència extraeuropea però de matriu occidental.

Data d'arribada a quiosc: 8-9 d'agost.

La indústria no només va prendre a l’agricultura el seu paper de base de l’economia, sinó que també va canviar l’estructura de la societat. Va aparèixer la classe obrera vinculada a les fàbriques que transformaven les antigues ciutats, on s’anava concentrant la població. La ciència tornava a demostrar la seva capacitat de transformació, i el progrés material era el seu màxim objectiu. Hi havia, però, una realitat no tan agraïda. La misèria i l’explotació del nou proletariat els va ajudar a crear noves alternatives ideològiques: apareixia el socialisme.

Data d'arribada a quiosc: 23-24 de maig.

El replegament d’Europa va començar amb la derrota espanyola a Cuba, el 1898, contra els Estats Units, que començaven a jugar un rol global al món. Les potències europees competien obertament entre elles en un joc perillós per veure qui tibava més. Un fet aparentment menor com un atemptat terrorista a l’hereu de l’imperi austrohongarès va fer que les estructures d’aliances portessin a la Primera Guerra Mundial. Un conflicte sagnant i ruïnós que va ser massa per a Rússia. El règim tsarista es va ensorrar per l’empenta revolucionària dels comunistes de Lenin.

Data d'arribada a quiosc: 2-3 de maig.

Les tensions socials i econòmiques van marcar el món d’entreguerres. D’una banda, els vençuts de la Primera Guerra Mundial –Alemanya, Turquia…– van haver de construir nous règims polítics i pagar per la seva derrota. El descontentament de les masses obreres, agreujat per la crisi econòmica de 1929, va fer que les opcions democràtiques fossin desbordades pels moviments revolucionaris i totalitaris: comunisme i feixisme portaven el món a una nova conflagració.

Data d'arribada a quiosc: 1-2 d'agost.

El primer escenari del conflicte ideològic i polític que va esquinçar el món va ser Espanya. Una guerra entre forces democràtiques i feixisme que va començar el 1936 i que el 1939 es va traslladar a Europa i el Pacífic. L’empenta inicial de l’Alemanya nazi es va començar a frenar amb la invasió de l’URSS i l’entrada dels Estats Units a la guerra. El món va conèixer algunes de les més grans atrocitats de la seva història: la política d’extermini contra el poble jueu i l’ús de les armes atòmiques van demostrar la capacitat letal de les tècniques de la mort.

Data d'arribada a quiosc: 18-19 d'abril.

La descolonització va ser la forma més evident de la pèrdua de l’hegemonia europea, tot i que la independència política de les antigues colònies no es va traduir, de facto, en la independència econòmica. El procés va tenir nombrosos aspectes traumàtics: la formació de l’estat d’Israel va crear un focus de conflicte a l’Orient Mitjà, i en altres regions la retirada de la potència colonial va propiciar conflictes militars civils, com en el cas de l’Índia.

Data d'arribada a quiosc: 27-28 de juny.

A la fi de la Segona Guerra Mundial, i per evitar errors posteriors, l’ONU va ser “investida” com l’àgora d’entesa dels països malgrat la divisió en dos blocs: l’un dominat per l’URSS, i l’altre pels Estats Units. La guerra freda va consistir en petits conflictes en diverses regions del món on els blocs competien de manera indirecta. Malgrat l’aparent immobilitat, per dins societats i països anaven canviant i apareixien noves formes de consumir i de pensar que posaven en dubte els ordres establerts a banda i banda.

Data d'arribada a quiosc: 15-16 d'agost.

La caiguda del bloc soviètic va crear una sensació d’eufòria en el món occidental, que pensava que havien acabat els grans conflictes globals. Ben aviat els conflictes en el golf Pèrsic i l’aparició de noves formes de terrorisme integrista han fet repensar les formes de les relacions internacionals i de la guerra. Mentrestant, el marc internacional s’ha mogut cap a la multipolaritat: el creixement de la Xina, les transformacions a l’Amèrica Llatina i la reaparició de Rússia d’entre les restes de l’URSS han posat en dubte l’hegemonia, potser ja decadent, dels Estats Units.

Data d'arribada a quiosc: 20-21 de juny.